El divendres 7 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2025, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXXI PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2025

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

Joan Mañas López (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Arià Paco Abenoza (Igualada, 1993) és graduat i màster en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des de 2025, també és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona, on ha estat professor auxiliar durant cinc anys. Ha publicat tres novel·les: Mentir a les mosques (2020), Covarda, vella, tan salvatge (2022) i Teoria del joc (2025, Premi Anagrama de novel·la). Col·labora en diversos mitjans i pòdcasts culturals.

Miquel Ribas (Barcelona, 1972) és llicenciat en Antropologia Cultural i té un màster en Guió Audiovisual. Professor de Ciències Socials amb una dilatada experiència docent, s’ha dedicat a escriure obres de narrativa infantil, juvenil i per a adults durant el seu temps lliure. Les seves dues darreres obres són la novel·la històrica Rei de Sicília, príncep de Sardenya i Ilha do Farol.

David Vidal Castell és professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); periodista i crític literari (diari Ara); director i fundador del Màster de Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats de la UAB i doctor en Comunicació (Alteritat i presència, 2002). El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) li va atorgar el premi de recerca en mitjans i cultura el 2005 per l’assaig El malson de Chandos i ha rebut el Premi Lleida de Narrativa (La fulla a punt de caure, 2007) i el Premi Gaudí pel guió del film Petitet (2019).

JURAT DEL XXX PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2025

Josep Gerona Fumàs (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007).

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és poeta i traductor. Com a poeta ha publicat Cap a un dic sec (2004), Desdiments (2006), Apropiacions degudes & cia (2007), El Càcol (2015), Preqüela (2018), El coeficient de flotabilitat (2023) i Rotija (2024). El 2024 va ser guanyador ex aequo del XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Eixint de fer. Com a traductor del portuguès ha publicat obres de Clarice Lispector, Graciliano Ramos, Lima Barreto, Armando Freitas Filho o Hilda Hilst, entre d’altres. Ha guanyat dues vegades el Premi de Traducció «Giovanni Pontiero» i un cop el Premi «Jordi Domènech» de Traducció de Poesia.

Josep Antoni Aguilar Àvila (Xàtiva, 1979) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Catòlica de València «Sant Vicent Màrtir». La seva recerca se centra en les cròniques catalanes medievals: ha publicat un bon nombre d’articles i estudis sobre Ramon Muntaner, Bernat Desclot i altres textos historiogràfics dels segles XIII-XIV. La seva edició anotada de la Crò­nica de Muntaner fou guardonada amb el Premi «Ramon Aramon i Serra» del LXXX Cartell de Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (2011) i amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de València (2012), i ha estat editada a la col·lecció «Biblioteca Filolò­gica» de l’IEC (2015). En el vessant literari, és autor de tres reculls de poemes: Els rims de guerra d’Ezzelino da Romano (València: Denes, 2022), Quatre mots (Premi «Josep Grau i Colell» 2023) i Ballar amb els espectres (XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» 2024).

Juan Carlos Otero (Sabadell, 1968) és professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Va guanyar els Jocs Florals de Cerdanyola del Vallès els anys 1991, 1992 i 1993, i en anys posteriors va participar com a membre del jurat del mateix premi. Les seves publicacions poètiques són L’hàbil escomesa (Reus, 1991, accèssit Premi Gabriel Ferrater), La cort de les mudances (Algemessí, 1993), Dilapidàvem les hores felices (Terrassa, 1995, Premi Calassanç) i El buen veneno (Rubí, 2024). Les seves incursions en la narrativa són Terrores nocturnos y otras fábulas para jóvenes (Cerdanyola, 2005) i Quadern de la selva (Cerdanyola, 2008).

Laura Ortensi (Roses, 1991). Periodista, professora, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. Ha publicat el llibre de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021) guardonat amb el 22è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors. També ha participat recentment en l’assaig Màtria o barbàrie (Angle, 2024) i acaba de publicar La marca de l’ham (Cap de brot edicions, 2024).

JURAT DEL XVI PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2025

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'educació secundària i batxillerat. És autora d'una novel·la.

Carla Clúa Alcón (Tarragona, 1996) és periodista i màster en Relacions Internacionals – Estudis Europeus. Ha treballat en diversos mitjans escrits i audiovisuals catalans, tot i que ara mateix resideix a Gènova (Itàlia), on treballa en el sector de la comunicació ambiental. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen: Premis Literaris de Constantí (2024), Premi Bolleré (2023), Premi Alt Urgell de Joves Autors – Homilies d’Organyà (2023) i Relats de Dones de Tarragona (2023, 2022 i 2021). El 2024 va guanyar el XV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Pausa, sucre, Sevilla.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006). Mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família. La seva obra Tres missatges per oblidar-te va rebre el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2022.

El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

La publicació de referència sobre l'obra de Lope de Vega i la literatura del Segle d'Or espanyol que edita el grup de recerca Prolope del Departament de Filologia Espanyola commemora el número 30 amb dos monogràfics i una introducció especial sobre la història de la revista.

El primer monogràfic, titulat “Prácticas editoriales y sociabilidad literaria en torno a Lope de Vega” i coordinat per Ignacio García Aguilar, professor de la Universitat de Còrdova, pretén reflexionar sobre les tensions i els vincles, més o menys clientelars i d'institucionalització literària, que van influir en l'activitat creadora del Fénix de los Ingenios. El segon està coordinat per Elena Di Pinto, professora de la Universitat Complutense de Madrid. Amb el títol de “La alquimia en un mundo inventado: mixturas literarias en tiempos de Lope”, posa de manifest l'habitual i fructífera barreja d'arts a l'època de l'escriptor, que suposava una multitud de variacions, hibridacions i jocs de contrastos. El número 30 es completa amb dos articles més sobre un paper d'actor inèdit i sobre la modernització ortogràfica de textos del Segle d'Or automatitzada gràcies a la intel·ligència artificial.

L'Anuario Lope de Vega va ser fundat l’any 1995 pel que va ser professor de la UAB Alberto Blecua (1941-2020), fou dirigit per ell mateix i Guillermo Serés, i, successivament, pels professors Victoria Pineda, Enrico Di Pastena i Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Sempre ha estat vinculat al Grup de recerca Prolope i a la UAB, tot i que ha rebut suports externs, com el de l'Editorial Milenio, que el va publicar en paper fins a l’any 2011. Des d'aquella data, la publicació s'ha difós en línia mitjançant la plataforma Revistes Digitals UAB (ReDi) del Servei de Publicacions de la Universitat.

En aquest recorregut de trenta anys i trenta números, l'Anuario Lope de Vega ha aconseguit assolir un prestigi en el seu àmbit de coneixement, tant a nivell nacional com internacional, amb l'obtenció ininterrompuda dels segells de qualitat i les avaluacions positives de les institucions més exigents. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració d'autors, ressenyistes, avaluadors, correctors i lectors, que, en una tasca conjunta que suma més de 700 textos publicats, ha contribuït de manera decisiva a mantenir els treballs sobre Lope de Vega i el teatre del Segle d'Or en un nivell de recerca excel·lent i convertir-los en un lloc de referència per als estudis de lletres. La seva història demostra que ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies i donar cabuda als estudiosos més joves, que han treballat amb els més autoritzats lopistes, cosa que li ha permès mantenir la vigència de la publicació i garantir un futur prometedor.

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a dos esdeveniments del sector editorial: la 60a edició de la Fira del Llibre de València i la 43a Fira del Llibre de Granada. La primera tindrà lloc del 24 d'abril al 4 de maig i la segona del 9 al 18 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2024-2025 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com Didàctica de la física per a l’educació secundària obligatòria, de Digna Couso i Víctor López-Simó; Ilha do Farol, de Miquel Ribas; o Pompeu Fabra a Badalona. Història d'un mural, d’Albert Costa.

L’escriptor i filòsof Arià Paco ha guanyat el 10è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025, amb Teoria del joc. Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’una nova generació d’homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Aquesta és la tercera novel·la del jove escriptor igualadí de 31 anys. El 2020 va debutar amb l’obra Mentir a les mosques, amb la qual va guanyar el XXVI Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. Posteriorment, el 2022, l’autor va rebre el premi literari Roc Boronat per Covarda, vella, tan salvatge, on aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials. Amb Teoria del joc, Paco es consagra com un dels joves escriptors de literatura catalana amb més projecció de l'actualitat.

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) va acollir la primera Trobada d’Edició Universitària de la Xarxa Vives, del 19 al 20 de juny passat a Tarragona, que va reunir representants d’editorials acadèmiques de les universitats de parla catalana per estudiar i debatre sobre l’edició acadèmica, l’accés obert i les transformacions del sector.

El principal objectiu de la reunió va estar analitzar els reptes i les oportunitats per a les editorials universitàries, en un moment clau per al reconeixement de la recerca en llengua pròpia en el context global, així com l’adaptació als nous formats digitals.

En aquesta línia, la trobada va incloure la sessió ordinària del Grup de Treball de Publicacions de la Xarxa Vives, una ponència sobre la llibreria electrònica universitària e-BUC i dues taules rodones: una sobre el present i futur de les editorials universitàries, i l’altra centrada en les monografies acadèmiques en català i el seu impacte en la recerca.

L’esdeveniment va coincidir amb el 20è aniversari de Publicacions URV i els 30 anys de la Xarxa Vives, una organització sense ànim de lucre que representa i coordina l’acció conjunta de 22 universitats catalano-parlants.

Premi Sapiència a la trajectòria professional

Durant les jornades, es va dur a terme l’entrega dels reconeixements Sapiència, destinats a distingir la tasca destacada en el camp de l’edició universitària. Els guardonats van ser figures rellevants com:

• Javier de Castro (Edicions de la Universitat de Lleida)
• Joan Carles Marset (Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona)
• Carme Pinyana (Publicacions de la Universitat Jaume I)
• Maite Simón (Publicacions de la Universitat de València)
• Joan Vives (Edicions de la Universitat de les Illes Balears)

La revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura publica al seu darrer número l’article «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», d’Álvaro Cuéllar i Germán Vega, de les universitats de Viena i Valladolid, respectivament. Els investigadors, que dirigeixen el projecte Estilometría aplicada al teatro del Siglo de Oro (ETSO), han descobert, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, que la comèdia La francesa Laura, fins ara anònima, és obra del dramaturg Lope de Vega.  

L’obra pertany al vast fons de manuscrits teatrals de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i ha estat detectada a través de la transcripció automàtica de textos i de la seva posterior comparació amb altres obres de 350 dramaturgs de l’època daurada de la literatura espanyola. A més de l’aplicació de l’anàlisi informàtica, Cuéllar i Vega han confirmat els resultats mitjançant l’estudi de la versificació i l’ortologia de l’obra. En la recerca ha participat el grup d’investigació de la UAB Prolope, dedicat a l’estudi de l’obra de Lope de Vega i la literatura de la seva època i que edita la revista Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura. 

El manuscrit digitalitzat de La francesa Laura es pot consultar en línia a la pàgina web del BNE, i l’article en accés obert «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», a la pàgina web de la revista.