L’escriptor i filòsof Arià Paco ha guanyat el 10è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025, amb Teoria del joc. Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’una nova generació d’homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Aquesta és la tercera novel·la del jove escriptor igualadí de 31 anys. El 2020 va debutar amb l’obra Mentir a les mosques, amb la qual va guanyar el XXVI Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. Posteriorment, el 2022, l’autor va rebre el premi literari Roc Boronat per Covarda, vella, tan salvatge, on aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials. Amb Teoria del joc, Paco es consagra com un dels joves escriptors de literatura catalana amb més projecció de l'actualitat.

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura publica al seu darrer número l’article «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», d’Álvaro Cuéllar i Germán Vega, de les universitats de Viena i Valladolid, respectivament. Els investigadors, que dirigeixen el projecte Estilometría aplicada al teatro del Siglo de Oro (ETSO), han descobert, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, que la comèdia La francesa Laura, fins ara anònima, és obra del dramaturg Lope de Vega.  

L’obra pertany al vast fons de manuscrits teatrals de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i ha estat detectada a través de la transcripció automàtica de textos i de la seva posterior comparació amb altres obres de 350 dramaturgs de l’època daurada de la literatura espanyola. A més de l’aplicació de l’anàlisi informàtica, Cuéllar i Vega han confirmat els resultats mitjançant l’estudi de la versificació i l’ortologia de l’obra. En la recerca ha participat el grup d’investigació de la UAB Prolope, dedicat a l’estudi de l’obra de Lope de Vega i la literatura de la seva època i que edita la revista Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura. 

El manuscrit digitalitzat de La francesa Laura es pot consultar en línia a la pàgina web del BNE, i l’article en accés obert «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», a la pàgina web de la revista.

Papers és una publicació fundada pel Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 1972; és la degana de les revistes catalanes de sociologia i una de les primeres a tot Espanya.

Amb motiu del seu 50è aniversari, la revista va celebrar la taula rodona «Les revistes científiques a la UAB: dificultats i reptes de futur davant del canvi accelerat», el 22 de novembre passat, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Al col·loqui hi van participar editors de les següents revistes de la Universitat: Athenea Digital, Quaderns de Psicologia, Enseñanza de las Ciencias, Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Anàlisi, Documents d'Anàlisi Geogràfica, Mitologías Hoy i Papers, així com del Servei de Publicacions de la UAB, encarregat d’allotjar i publicar el seu contingut en línia.

La taula rodona es va centrar a discutir quins són els frens i desafiaments principals als quals s'enfronten les revistes científiques de la UAB davant de l'escenari en què es troba la publicació en accés obert en l'àmbit internacional. El finançament, la indexació als rànquings o els estàndards de qualitat de les publicacions científiques són algunes de les qüestions que es van tractar.

Foto: Felipe Corredor

La tesi doctoral número 11.000 es titula «Metaphors and Terms in a Corpus on Political Discourse in Persian: a Cognitive Approach». Ha estat realitzada per Mina Ebrahimi Erdi dins del Programa de Doctorat de Traducció i Estudis Interculturals de la UAB, sota la direcció de les professores Anna Aguilar-Amat i Patricia Rodríguez-Inés.

El treball és un estudi basat en un corpus de 14 milions de paraules recollides entre el gener de 2016 i el desembre de 2017 sobre el discurs polític persa al parlament iranià i a dues agències de notícies amb diferents afiliacions polítiques. L'autora ha aplicat la lingüística cognitiva per explorar i categoritzar les dificultats i ambigüitats relacionades amb metàfores i termes que se li podrien presentar a un traductor de parla anglesa que tradueix del persa a l'anglès. L'estudi posa de manifest la importància dels coneixements extralingüístics, especialment els dels textos religiosos, en la traducció de textos polítics perses.

La UAB també va ser la primera a assolir, l’any passat, les 10.000 tesis doctorals publicades al repositori de TDX.

Font: Sala de Premsa de la UAB. https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-noticia/la-uab-publica-la-tesi-numero-11-000-a-tdx-1345829508832.html?detid=1345885809731

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

Fins al 3 de febrer, els investigadors que siguin autors de publicacions incloses en el sistema d'Intercanvi Científic (IC) de llibres digitals, per a l'ús de la comunitat universitària, podran incloure les estadístiques de consulta d'aquest projecte com a indici de rellevància i impacte en l'avaluació de l'activitat investigadora de 2024, convocada per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

L'IC és un projecte que la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va impulsar el 2016. Des de llavors, més de catorze mil llibres electrònics, corresponents a monografies i manuals de totes les àrees de coneixement, són intercanviats per 63 universitats i estan disponibles per a investigadors, professors i estudiants, a través de les biblioteques dels campus i els centres de recerca adherits al programa. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Servei de Publicacions ofereix tot el seu fons digital, format per més de 180 publicacions. En aquest sentit, els investigadors que hagin publicat un llibre electrònic amb el nostre Servei podran computar les estadístiques de l'IC per als seus sexennis.

Els llibres que formen part de l'IC i les seves dades es poden consultar a la pàgina següent: https://www.une.es/estadisticas-intercambio-cientifico. Les estadístiques mostren l'evolució de les consultes segons l'editorial, la biblioteca o la publicació. En el cas de la UAB, destaca l'obra Investigación en psicología y logopedia, dels professors del Departament de Psicobiologia i Metodologia de Ciències de la Salut de la UAB Mariona Portell i Jaume Vives, perquè és la segona publicació universitària més consultada. Investigación en psicología y logopedia suma un total de 360.088 pàgines vistes i està disponible en format digital d'accés obert i en format paper de pagament.

S’apropa una de les cites ineludibles del sector editorial: Liber, el saló professional del llibre, que aquest any tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre al recinte firal Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

La UAB presentarà les seves publicacions més destacades del 2022, entre les quals es troben:

• África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier
• La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana
• Animales en los medios de comunicación. El caso de TVE, de Francisco Javier Rosagro Moreiro
• Welfare Considerations in Animal Assisted Interventions, d’Antonia Eraud
• Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos, de Gemma Rubí i Ferran Toledano
• Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795), de Montserrat Jiménez Sureda
• Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes, de Montserrat Jiménez Sureda

Com cada any, el Servei de Publicacions hi serà representat a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

El País dedica un article a la lluita contra el canvi climàtic a l’Àfrica liderada en els últims anys pels joves de la generació Z. La notícia destaca, entre altres temes d’actualitat, l’alarma constant que pateix el continent des dels anys setanta, i menciona els exemples que Johari Gautier enumera al seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, editat l’any 2022 pel Servei de Publicacions de la UAB.

Podeu consultar l'article a l'enllaç següent: 

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.