El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

La publicació de referència sobre l'obra de Lope de Vega i la literatura del Segle d'Or espanyol que edita el grup de recerca Prolope del Departament de Filologia Espanyola commemora el número 30 amb dos monogràfics i una introducció especial sobre la història de la revista.

El primer monogràfic, titulat “Prácticas editoriales y sociabilidad literaria en torno a Lope de Vega” i coordinat per Ignacio García Aguilar, professor de la Universitat de Còrdova, pretén reflexionar sobre les tensions i els vincles, més o menys clientelars i d'institucionalització literària, que van influir en l'activitat creadora del Fénix de los Ingenios. El segon està coordinat per Elena Di Pinto, professora de la Universitat Complutense de Madrid. Amb el títol de “La alquimia en un mundo inventado: mixturas literarias en tiempos de Lope”, posa de manifest l'habitual i fructífera barreja d'arts a l'època de l'escriptor, que suposava una multitud de variacions, hibridacions i jocs de contrastos. El número 30 es completa amb dos articles més sobre un paper d'actor inèdit i sobre la modernització ortogràfica de textos del Segle d'Or automatitzada gràcies a la intel·ligència artificial.

L'Anuario Lope de Vega va ser fundat l’any 1995 pel que va ser professor de la UAB Alberto Blecua (1941-2020), fou dirigit per ell mateix i Guillermo Serés, i, successivament, pels professors Victoria Pineda, Enrico Di Pastena i Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer. Sempre ha estat vinculat al Grup de recerca Prolope i a la UAB, tot i que ha rebut suports externs, com el de l'Editorial Milenio, que el va publicar en paper fins a l’any 2011. Des d'aquella data, la publicació s'ha difós en línia mitjançant la plataforma Revistes Digitals UAB (ReDi) del Servei de Publicacions de la Universitat.

En aquest recorregut de trenta anys i trenta números, l'Anuario Lope de Vega ha aconseguit assolir un prestigi en el seu àmbit de coneixement, tant a nivell nacional com internacional, amb l'obtenció ininterrompuda dels segells de qualitat i les avaluacions positives de les institucions més exigents. Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració d'autors, ressenyistes, avaluadors, correctors i lectors, que, en una tasca conjunta que suma més de 700 textos publicats, ha contribuït de manera decisiva a mantenir els treballs sobre Lope de Vega i el teatre del Segle d'Or en un nivell de recerca excel·lent i convertir-los en un lloc de referència per als estudis de lletres. La seva història demostra que ha sabut adaptar-se a les noves tecnologies i donar cabuda als estudiosos més joves, que han treballat amb els més autoritzats lopistes, cosa que li ha permès mantenir la vigència de la publicació i garantir un futur prometedor.

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a dos esdeveniments del sector editorial: la 60a edició de la Fira del Llibre de València i la 43a Fira del Llibre de Granada. La primera tindrà lloc del 24 d'abril al 4 de maig i la segona del 9 al 18 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2024-2025 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com Didàctica de la física per a l’educació secundària obligatòria, de Digna Couso i Víctor López-Simó; Ilha do Farol, de Miquel Ribas; o Pompeu Fabra a Badalona. Història d'un mural, d’Albert Costa.

L’escriptor i filòsof Arià Paco ha guanyat el 10è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025, amb Teoria del joc. Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’una nova generació d’homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Aquesta és la tercera novel·la del jove escriptor igualadí de 31 anys. El 2020 va debutar amb l’obra Mentir a les mosques, amb la qual va guanyar el XXVI Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. Posteriorment, el 2022, l’autor va rebre el premi literari Roc Boronat per Covarda, vella, tan salvatge, on aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials. Amb Teoria del joc, Paco es consagra com un dels joves escriptors de literatura catalana amb més projecció de l'actualitat.

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La revista científica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura publica al seu darrer número l’article «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», d’Álvaro Cuéllar i Germán Vega, de les universitats de Viena i Valladolid, respectivament. Els investigadors, que dirigeixen el projecte Estilometría aplicada al teatro del Siglo de Oro (ETSO), han descobert, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, que la comèdia La francesa Laura, fins ara anònima, és obra del dramaturg Lope de Vega.  

L’obra pertany al vast fons de manuscrits teatrals de la Biblioteca Nacional de España (BNE) i ha estat detectada a través de la transcripció automàtica de textos i de la seva posterior comparació amb altres obres de 350 dramaturgs de l’època daurada de la literatura espanyola. A més de l’aplicació de l’anàlisi informàtica, Cuéllar i Vega han confirmat els resultats mitjançant l’estudi de la versificació i l’ortologia de l’obra. En la recerca ha participat el grup d’investigació de la UAB Prolope, dedicat a l’estudi de l’obra de Lope de Vega i la literatura de la seva època i que edita la revista Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura. 

El manuscrit digitalitzat de La francesa Laura es pot consultar en línia a la pàgina web del BNE, i l’article en accés obert «La francesa Laura. El hallazgo de una nueva comedia del Lope de Vega último», a la pàgina web de la revista.

Papers és una publicació fundada pel Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'any 1972; és la degana de les revistes catalanes de sociologia i una de les primeres a tot Espanya.

Amb motiu del seu 50è aniversari, la revista va celebrar la taula rodona «Les revistes científiques a la UAB: dificultats i reptes de futur davant del canvi accelerat», el 22 de novembre passat, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Al col·loqui hi van participar editors de les següents revistes de la Universitat: Athenea Digital, Quaderns de Psicologia, Enseñanza de las Ciencias, Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Anàlisi, Documents d'Anàlisi Geogràfica, Mitologías Hoy i Papers, així com del Servei de Publicacions de la UAB, encarregat d’allotjar i publicar el seu contingut en línia.

La taula rodona es va centrar a discutir quins són els frens i desafiaments principals als quals s'enfronten les revistes científiques de la UAB davant de l'escenari en què es troba la publicació en accés obert en l'àmbit internacional. El finançament, la indexació als rànquings o els estàndards de qualitat de les publicacions científiques són algunes de les qüestions que es van tractar.

Foto: Felipe Corredor

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona han donat a conèixer avui els guanyadors dels premis literaris de 2025. Sergi Félez Navarro (Esparreguera) amb l’obra Indòmit, presentada amb el pseudònim “Rabalero”, és el guanyador del XVI premi de narrativa breu per a joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. David Carreres Lacasa (Castelló), amb l’obra Allà on t’estime, presentada amb el pseudònim “Danna Harbour”, és el guanyador del XXX premi de poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros. Francesc Cabiró Gómez (Tortosa) amb l’obra Aquell any a Xangxun, presentada amb el pseudònim “L’aprenent”, ha estat el guanyador del XXXI premi de novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 147 obres, de les quals, 43 han participat al de narrativa breu, 53 al de poesia i 51 al premi de novel·la. Les obres guanyadores seran editades pel Servei de Publicacions de la UAB i es presentaran al mes de novembre a Cerdanyola del Vallès.

Durant l’acte, Cristina Ruedas, tècnica de cultura de l’Ajuntament i secretaria del jurat del XVI Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», va ser l’encarregada de llegir l’acta de la reunió del jurat d’aquest mateix guardó, on va traslladar que el relat guanyador, Indòmit, destaca per «estar molt ben escrit amb un lèxic intimista que descriu l'entorn tant bé, que et transporta a l'escenari on viu el protagonista». El jurat també ressalta que és una obra «ecologista», i que posa en valor el poder sanador de la natura, com si es tractés d’un personatge més.

Per la seva banda, Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del jurat del XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», va explicar que l’obra guanyadora, Allà on t’estime, ha estat premiada perquè està ben cohesionada i el seu autor sobresurt pel seu bon coneixement de la llengua, el domini lèxic i la intertextualitat !lligada a la tradició.

Finalment, David Vidal, professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i membre del jurat del XXXI Premi de Novel·la «Valldaura – Pere Calders», va llegir l’acta on el jurat ha defensat que la novel·la Aquell any a Xangxun és mereixedora del premi perquè el seu autor demostra un bon domini de l'estil i situa la trama en un ambient exòtic, on el protagonista explora diversos dilemes morals i relacionals, que acaben derivant en un escenari de tensió en el que es veu obligat a prendre una decisió final.

Al lliurament de premis, també hi han participat representants de les dues institucions organitzadores, com Virginia Luzón Fernández, Vicerectora de Comunicació de la UAB; Carlos Cordón Núñez, Alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; i les regidores de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Andrea Borrego Valero i Concepción Martínez Rodríguez.

Per la seva banda, Luzón, ha posat en relleu la tasca tan complexa que fan els membres del jurat dels premis literaris, i en la contribució a la promoció de la llengua catalana que aporten aquests guardons. Així mateix, Cordón ha realçat la importància de l'emotivitat dels discursos dels guanyadors, presents en l'acte, i de l'aposta del consistori i de la universitat, per la promoció del coneixement, la cultura i la lectura.

L’Alumni de periodisme Marta Ejarque ha presentat l’esdeveniment, que s'ha amenitzat amb un seguit d’actuacions del quartet de corda de música clàssica i contemporània, Moana. Properament, el vídeo de l’acte de lliurament de premis es publicarà al canal de YouTube de la UAB.