El País dedica un article a la lluita contra el canvi climàtic a l’Àfrica liderada en els últims anys pels joves de la generació Z. La notícia destaca, entre altres temes d’actualitat, l’alarma constant que pateix el continent des dels anys setanta, i menciona els exemples que Johari Gautier enumera al seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, editat l’any 2022 pel Servei de Publicacions de la UAB.

Podeu consultar l'article a l'enllaç següent: 

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.

La revista Vía Libre acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.

L’article és obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier i ressenya el seu últim llibre, El hechizo del tren, una novel·la històrica que relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada.

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.html

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre El tiempo de los amnésicos. Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo, de Teresa Sorolla, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

El tràiler, guiat per la mateixa autora, resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, una aproximació al cinema fracturat que intenta identificar els seus temes argumentals, els seus recursos narratius i els seus motius principals més recurrents.

El tiempo de los amnésicos posa de manifest que les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i que el cinema contemporani actua com un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador a través de narratives fracturades i subjectivitats delirants. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats mind-game films convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders; hi transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seves ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, doppelgängers sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes no són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins que aquesta no està molt avançada. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no-linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per facilitar aquesta descodificació, l’obra analitza els mecanismes narratius, els arguments i els motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

El 19 de novembre passat, la Comissió de Recerca, Transferència i Innovació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va aprovar la convocatòria d’ajuts a la publicació de revistes científiques de recerca (REV2025-2028) amb l’objectiu d’incentivar-ne la millora constant, garantir-ne l'estabilitat econòmica, promoure'n la difusió i visibilitat i augmentar-ne l'impacte científic i acadèmic.

Aquest programa d'ajuts està basat en la signatura de contractes-programa, entre les revistes i el Vicerectorat d’Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB, vinculats al compliment d'objectius i amb la finalitat de proporcionar un suport institucional estable que permeti a les revistes treballar per millorar progressivament els seus estàndards de qualitat o mantenir-los.

Enguany, s'hi podran presentar les revistes científiques de recerca editades o coeditades per la UAB que estiguin reconegudes al Directori oficial de revistes científiques de la UAB, fet que garanteix que les revistes inscrites compleixen uns requisits mínims imprescindibles per ser considerades publicacions de la UAB.

Els grups de recerca, departaments, instituts o centres de la UAB que hi estiguin interessats poden consultar la convocatòria i el procediment d’assignació dels ajuts a la pàgina web del Servei de Publicacions i del Portal de Convocatòries de Recerca de la UAB. Els ajuts es podran sol·licitar des de l'1 de desembre fins al 15 de gener presentant el formulari específic a la Seu electrònica de la UAB.

La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) ha publicat la novena convocatòria per a l'Avaluació de la Qualitat Editorial i Científica de les Revistes Acadèmiques Espanyoles. A la pàgina web de la FECYT es poden consultar el Procediment de participació i la Guia d'avaluació per presentar-se a la convocatòria. El termini de presentació de sol·licituds es va obrir el 10 de març i es tancarà el 10 d'abril de 2025. La llista provisional de les revistes es publicarà el juliol de 2025.

Les principals novetats d’aquesta edició són:

• Per renovar el Segell FECYT serà obligatori concórrer al procés i superar l'avaluació dels criteris de qualitat editorial.

• La vigència del Segell de Qualitat i de la Menció de Bones Pràctiques en Igualtat de Gènere s'amplia d'un a dos anys.

• S'han desagregat els indicadors de visibilitat i d'impacte.
• S'han canviat les fonts de mesurament, d'acord amb les pràctiques de ciència oberta.
• S'han afegit nous criteris d'avaluació de qualitat editorial de compliment recomanat.
• S'ha millorat l'avaluació de la perspectiva de gènere.

A més, per a aquesta edició s’ha desenvolupat un plugin compatible amb OJS 3.2x i 3.3, dissenyat per  automatitzar la descàrrega de la documentació necessària en el procés d'acreditació per obtenir i/o renovar el Segell de Qualitat FECYT. Aquest plugin ja està disponible per a tota la comunitat en aquest enllaç i per a totes revistes de la UAB gestionades amb OJS.

Les revistes de la UAB que van obtenir el Segell de Qualitat a la convocatòria anterior (vuitena) van ser: Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature, Dante e l'Arte, Rubrica Contemporanea i Tradumàtica. A banda del reconeixement de la qualitat editorial i científica, les revistes Bellaterra Journal of Teaching and Learning Language & Literature i Tradumàtica van obtenir la Menció de Bones Pràctiques en Igualtat de Gènere. 

Actualment, la UAB disposa d'un total de 26 revistes acreditades.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2023. Els originals es podran enviar a partir del dilluns 2 de gener vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 

• XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 

• XIV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el dilluns 13 de febrer de 2023. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen. 

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB. 

Els llibres guanyadors del 2022 

Les obres guanyadores de l’edició del 2022, L’estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot, de Francesc Puigpelat; Pedra, paraula i ànima, de Pep Cortès; i Tres missatges per oblidar-te, d’Anna Pallejà, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2024. Els originals es podran enviar a partir del divendres 15 de desembre vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 9 de febrer de 2024. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB.

Les obres guanyadores de l’edició de 2023, El metall i els turons, d’Eduard Roure Blàvia; Projeccions, d’Alexandre Planas Ballet, i Apatia, de Mireia Mejías Roca, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).