Fins al 3 de febrer, els investigadors que siguin autors de publicacions incloses en el sistema d'Intercanvi Científic (IC) de llibres digitals, per a l'ús de la comunitat universitària, podran incloure les estadístiques de consulta d'aquest projecte com a indici de rellevància i impacte en l'avaluació de l'activitat investigadora de 2024, convocada per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

L'IC és un projecte que la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va impulsar el 2016. Des de llavors, més de catorze mil llibres electrònics, corresponents a monografies i manuals de totes les àrees de coneixement, són intercanviats per 63 universitats i estan disponibles per a investigadors, professors i estudiants, a través de les biblioteques dels campus i els centres de recerca adherits al programa. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Servei de Publicacions ofereix tot el seu fons digital, format per més de 180 publicacions. En aquest sentit, els investigadors que hagin publicat un llibre electrònic amb el nostre Servei podran computar les estadístiques de l'IC per als seus sexennis.

Els llibres que formen part de l'IC i les seves dades es poden consultar a la pàgina següent: https://www.une.es/estadisticas-intercambio-cientifico. Les estadístiques mostren l'evolució de les consultes segons l'editorial, la biblioteca o la publicació. En el cas de la UAB, destaca l'obra Investigación en psicología y logopedia, dels professors del Departament de Psicobiologia i Metodologia de Ciències de la Salut de la UAB Mariona Portell i Jaume Vives, perquè és la segona publicació universitària més consultada. Investigación en psicología y logopedia suma un total de 360.088 pàgines vistes i està disponible en format digital d'accés obert i en format paper de pagament.

El País dedica un article a la lluita contra el canvi climàtic a l’Àfrica liderada en els últims anys pels joves de la generació Z. La notícia destaca, entre altres temes d’actualitat, l’alarma constant que pateix el continent des dels anys setanta, i menciona els exemples que Johari Gautier enumera al seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, editat l’any 2022 pel Servei de Publicacions de la UAB.

Podeu consultar l'article a l'enllaç següent: 

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.

La revista Vía Libre acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.

L’article és obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier i ressenya el seu últim llibre, El hechizo del tren, una novel·la històrica que relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada.

Johari Gautier, autor d'África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, parla sobre el canvi climàtic i la resiliència ecològica del continent africà al seu últim article publicat al web Ctxt. L'autor assenyala que, malgrat els seus baixos nivells de contaminació, el continent negre està molt més compromès amb la transició ecològica que molts altres territoris lligats als seus vells patrons de producció industrial.

Podeu consultar el text a l'enllaç següent: https://ctxt.es/es/20220701/Firmas/40114/africa-crisis-ecosocial-cambio-climatico-transicion-eco-johari-gautier-carmona.html

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre El tiempo de los amnésicos. Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo, de Teresa Sorolla, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

El tràiler, guiat per la mateixa autora, resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, una aproximació al cinema fracturat que intenta identificar els seus temes argumentals, els seus recursos narratius i els seus motius principals més recurrents.

El tiempo de los amnésicos posa de manifest que les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i que el cinema contemporani actua com un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador a través de narratives fracturades i subjectivitats delirants. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats mind-game films convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders; hi transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seves ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, doppelgängers sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes no són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins que aquesta no està molt avançada. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no-linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per facilitar aquesta descodificació, l’obra analitza els mecanismes narratius, els arguments i els motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, del catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Miquel de Moragas Spà.

El tràiler resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, de la mà del mateix autor, al voltant de la qüestió fonamental que planteja: la incidència de les matèries expressives de la comunicació en el pensament humà, en la cultura, en l’educació i en la democràcia.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació des de l'òptica de les transformacions (no només les tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història, i es pregunta fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos influeix en el pensament humà, en la cultura, en l'organització social i en la democràcia. El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2024. Els originals es podran enviar a partir del divendres 15 de desembre vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 9 de febrer de 2024. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB.

Les obres guanyadores de l’edició de 2023, El metall i els turons, d’Eduard Roure Blàvia; Projeccions, d’Alexandre Planas Ballet, i Apatia, de Mireia Mejías Roca, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2025. Els originals es podran enviar a partir del divendres 13 de desembre a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXXI Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XVI Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 7 de febrer de 2025. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig.

Les obres guanyadores de l’edició de 2024, Ilha do Farol, de Miquel Ribas Figueras; Ballar amb els espectres, de Josep Antoni Aguilar Àvila; Eixint de fer, de Josep Domènech Ponsatí; i Pausa, sucre, Sevilla, de Carla Clúa Alcón, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La revista revista Quaderns del CAC, editada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ha publicat al seu últim número (48), una crítica del llibre La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, a càrrec de Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic emèrit d’Història de la Comunicació de la Universitat de València.

La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil és obra de Miquel de Moragas Spà i es va publicar el mes de juny passat dins la col·lecció «Aldea Global».

L’obra proposa una interpretació de les funcions socials de la comunicació vista des de l'òptica de les transformacions (no només tecnològiques) que s'han anat succeint al llarg de la història: especialment al segle XIX, amb els invents de llum i so; al segle XX, amb els mitjans de comunicació, i al segle XXI, amb la plena expansió d'internet, però també es fa referència, de manera introductòria i panoràmica, a les que es van donar a l'antiguitat. Les persones que van veure néixer la televisió podran reconèixer l’evolució que han viscut; les que han nascut amb internet podran identificar les diferències entre la comunicació de la societat actual i la de les generacions anteriors i comprovar que les innovacions en aquest camp no són res del present, encara que ara es produeixin de manera més accelerada. La pregunta fonamental és la següent: fins a quin punt i de quina manera la transformació en els instruments utilitzats per comunicar-nos (escriptura, impremta, imatge fixa i mòbil, digitalització, realitat virtual) influeix en el pensament humà, la cultura, l'organització social i la democràcia?

El llibre correspon al volum número 44 de la col·lecció «Aldea Global», que coediten les editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de la Universitat de València. La col·lecció inclou obres sobre comunicació i tecnologies de la comunicació, amb un enfocament ampli i pluridisciplinari que comprèn temes de periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, relacions públiques i documentació, i altres disciplines de les ciències socials i les humanitats estretament relacionades amb la comunicació social.

Miquel de Moragas Spà (Barcelona, ​​1943) és catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (1978 i 1982). El 1988 va fundar el Centre d'Estudis Olímpics i el 2000 l'Institut de la Comunicació (InCom-UAB). És membre de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va ser el primer president de l’Associació Espanyola de Recerca de la Comunicació (AE-IC) (2008–2016). Doctorat amb una tesi sobre comunicació i semiòtica, és autor de diversos llibres sobre teories i polítiques de comunicació i estudis culturals.