primera locomotora
La revista «Vía Libre» acaba de publicar l’article «La primera línea de ferrocarril en la Península Ibérica: historia de un progreso y de un compromiso», amb motiu del 175è aniversari de la línia Barcelona-Mataró, que tindrà lloc el pròxim 28 d’octubre.
Taula rodona llibre Sentir-Crear-Cuidar
«Sentir – Crear – Cuidar» relata l’experiència de 16 casos reals des de la perspectiva de pacients i de professionals sanitaris. A l’octubre s'ha celebrat una taula rodona a Barcelona amb la participació de persones que han col·laborat en el llibre.
portada llibre El hechizo del tren
El Servei de Publicacions de la UAB, dins de la col·lecció Gabriel Ferrater, ha publicat la novel·la «El hechizo del tren», obra del periodista, escriptor i investigador Johari Gautier. El text relata la història del ferrocarril, des dels seus inicis a Iberoamèrica fins a la seva arribada a la península Ibèrica, a través de les experiències viscudes pel seu principal impulsor, l'empresari català Miquel Biada. ​​​​
Cartell ponència Joan Brull a Equador 2023
El pròxim 9 de setembre, l'escriptor Joan Brull participarà en la II Trobada Internacional: Emergència d'allò animal en el món contemporani. Escriptura, compassió i justícia, organitzada per la Universitat Andina Simón Bolívar de l'Equador.
Cartell de la Setmana del Llibre en Català del 2023
Del 8 al 17 de setembre tindrà lloc la 41a Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta (Barcelona). Un any més, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi serà present a través de la Xarxa Vives d’Universitats.
Cartell congreso Brull Mèxic 2023
El pròxim 30 d’agost, l’escriptor Joan Brull participarà al 2n Congrès Internacional de Ciències Interdisciplinàries per a la Protecció i el Benestar Animal, organitzat per la Benemèrita Universitat Autònoma de Puebla (BUAP) i la Universitat Michoacana de San Nicolás de Hidalgo (UMSNH), totes dues a Mèxic.
trofeus del premis literaris UAB - Cerdanyola del 2022
marta

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.


JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.


JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt AvuiBarcelona MetròpolisThe Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.


JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

caràtula premis literaris 2025
marta

El divendres 7 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2025, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.


JURAT DEL XXXI PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2025

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

Joan Mañas López (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Arià Paco Abenoza (Igualada, 1993) és graduat i màster en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des de 2025, també és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona, on ha estat professor auxiliar durant cinc anys. Ha publicat tres novel·les: Mentir a les mosques (2020), Covarda, vella, tan salvatge (2022) i Teoria del joc (2025, Premi Anagrama de novel·la). Col·labora en diversos mitjans i pòdcasts culturals.

Miquel Ribas (Barcelona, 1972) és llicenciat en Antropologia Cultural i té un màster en Guió Audiovisual. Professor de Ciències Socials amb una dilatada experiència docent, s’ha dedicat a escriure obres de narrativa infantil, juvenil i per a adults durant el seu temps lliure. Les seves dues darreres obres són la novel·la històrica Rei de Sicília, príncep de Sardenya Ilha do Farol.

David Vidal Castell és professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); periodista i crític literari (diari Ara); director i fundador del Màster de Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats de la UAB i doctor en Comunicació (Alteritat i presència, 2002). El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) li va atorgar el premi de recerca en mitjans i cultura el 2005 per l’assaig El malson de Chandos i ha rebut el Premi Lleida de Narrativa (La fulla a punt de caure, 2007) i el Premi Gaudí pel guió del film Petitet (2019).


JURAT DEL XXX PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2025

Josep Gerona Fumàs (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007).

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és poeta i traductor. Com a poeta ha publicat Cap a un dic sec (2004), Desdiments (2006), Apropiacions degudes & cia (2007), El Càcol (2015), Preqüela (2018), El coeficient de flotabilitat (2023) i Rotija (2024). El 2024 va ser guanyador ex aequo del XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Eixint de fer. Com a traductor del portuguès ha publicat obres de Clarice Lispector, Graciliano Ramos, Lima Barreto, Armando Freitas Filho o Hilda Hilst, entre d’altres. Ha guanyat dues vegades el Premi de Traducció «Giovanni Pontiero» i un cop el Premi «Jordi Domènech» de Traducció de Poesia.

Josep Antoni Aguilar Àvila (Xàtiva, 1979) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Catòlica de València «Sant Vicent Màrtir». La seva recerca se centra en les cròniques catalanes medievals: ha publicat un bon nombre d’articles i estudis sobre Ramon Muntaner, Bernat Desclot i altres textos historiogràfics dels segles XIII-XIV. La seva edició anotada de la Crò­nica de Muntaner fou guardonada amb el Premi «Ramon Aramon i Serra» del LXXX Cartell de Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (2011) i amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de València (2012), i ha estat editada a la col·lecció «Biblioteca Filolò­gica» de l’IEC (2015). En el vessant literari, és autor de tres reculls de poemes: Els rims de guerra d’Ezzelino da Romano (València: Denes, 2022), Quatre mots (Premi «Josep Grau i Colell» 2023) i Ballar amb els espectres (XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» 2024).

Juan Carlos Otero (Sabadell, 1968) és professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Va guanyar els Jocs Florals de Cerdanyola del Vallès els anys 1991, 1992 i 1993, i en anys posteriors va participar com a membre del jurat del mateix premi. Les seves publicacions poètiques són L’hàbil escomesa (Reus, 1991, accèssit Premi Gabriel Ferrater), La cort de les mudances (Algemessí, 1993), Dilapidàvem les hores felices (Terrassa, 1995, Premi Calassanç) i El buen veneno (Rubí, 2024). Les seves incursions en la narrativa són Terrores nocturnos y otras fábulas para jóvenes (Cerdanyola, 2005) i Quadern de la selva (Cerdanyola, 2008).

Laura Ortensi (Roses, 1991). Periodista, professora, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. Ha publicat el llibre de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021) guardonat amb el 22è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors. També ha participat recentment en l’assaig Màtria o barbàrie (Angle, 2024) i acaba de publicar La marca de l’ham (Cap de brot edicions, 2024).


JURAT DEL XVI PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2025

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'educació secundària i batxillerat. És autora d'una novel·la.

Carla Clúa Alcón (Tarragona, 1996) és periodista i màster en Relacions Internacionals – Estudis Europeus. Ha treballat en diversos mitjans escrits i audiovisuals catalans, tot i que ara mateix resideix a Gènova (Itàlia), on treballa en el sector de la comunicació ambiental. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen: Premis Literaris de Constantí (2024), Premi Bolleré (2023), Premi Alt Urgell de Joves Autors – Homilies d’Organyà (2023) i Relats de Dones de Tarragona (2023, 2022 i 2021). El 2024 va guanyar el XV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Pausa, sucre, Sevilla.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt AvuiLa República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006). Mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família. La seva obra Tres missatges per oblidar-te va rebre el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2022.

Caratula presentació entrevista EYL0022 Colombia
marta

El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

Cartell FIL 2023
marta

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Foto d'stands d'una fira en un parc
marta

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

Autor i portada del llibre
marta

L’escriptor i filòsof Arià Paco ha guanyat el 10è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025, amb Teoria del joc. Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’una nova generació d’homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Aquesta és la tercera novel·la del jove escriptor igualadí de 31 anys. El 2020 va debutar amb l’obra Mentir a les mosques, amb la qual va guanyar el XXVI Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. Posteriorment, el 2022, l’autor va rebre el premi literari Roc Boronat per Covarda, vella, tan salvatge, on aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials. Amb Teoria del joc, Paco es consagra com un dels joves escriptors de literatura catalana amb més projecció de l'actualitat.

Entrega del certificat
marta

Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

imatge trofeus 2023
marta

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

Investigació
marta

Fins al 3 de febrer, els investigadors que siguin autors de publicacions incloses en el sistema d'Intercanvi Científic (IC) de llibres digitals, per a l'ús de la comunitat universitària, podran incloure les estadístiques de consulta d'aquest projecte com a indici de rellevància i impacte en l'avaluació de l'activitat investigadora de 2024, convocada per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

L'IC és un projecte que la Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles (UNE) va impulsar el 2016. Des de llavors, més de catorze mil llibres electrònics, corresponents a monografies i manuals de totes les àrees de coneixement, són intercanviats per 63 universitats i estan disponibles per a investigadors, professors i estudiants, a través de les biblioteques dels campus i els centres de recerca adherits al programa. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Servei de Publicacions ofereix tot el seu fons digital, format per més de 180 publicacions. En aquest sentit, els investigadors que hagin publicat un llibre electrònic amb el nostre Servei podran computar les estadístiques de l'IC per als seus sexennis.

Els llibres que formen part de l'IC i les seves dades es poden consultar a la pàgina següent: https://www.une.es/estadisticas-intercambio-cientifico. Les estadístiques mostren l'evolució de les consultes segons l'editorial, la biblioteca o la publicació. En el cas de la UAB, destaca l'obra Investigación en psicología y logopedia, dels professors del Departament de Psicobiologia i Metodologia de Ciències de la Salut de la UAB Mariona Portell i Jaume Vives, perquè és la segona publicació universitària més consultada. Investigación en psicología y logopedia suma un total de 360.088 pàgines vistes i està disponible en format digital d'accés obert i en format paper de pagament.

Foto de l'autor amb la portada del seu llibre
marta

El País dedica un article a la lluita contra el canvi climàtic a l’Àfrica liderada en els últims anys pels joves de la generació Z. La notícia destaca, entre altres temes d’actualitat, l’alarma constant que pateix el continent des dels anys setanta, i menciona els exemples que Johari Gautier enumera al seu llibre África: cambio climático y resiliencia. Retos y oportunidades ante el calentamiento global, editat l’any 2022 pel Servei de Publicacions de la UAB.

Podeu consultar l'article a l'enllaç següent: