Ahir dijous es van lliurar a Madrid els certificats del Segell de Qualitat en Edició Acadèmica CEA-APQ d’avaluació de monografies científiques, que, per primera vegada, han convocat l'Agència Nacional d'Avaluació i Acreditació (ANECA), la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i la Unió d’Editorials Universitàries Espanyoles (UNE).

Trenta-cinc monografies, pertanyents a diferents universitats i centres de recerca, han estat acreditades per la seva qualitat i transparència informativa, qualitat de la política editorial i qualitat en el procés editorial i d'avaluació científica.

Entre les monografies acreditades es troba El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, obra de María Iranzo Cabrera i inclosa dins la col·lecció sobre comunicació i tecnologies de la comunicació «Aldea Global», que coediten la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A l'acte van ser-hi presents la directora de la Divisió d'Avaluació de Professorat de l’ANECA, Susana Quicios, la directora general de la FECYT, Imma Aguilar, i la presidenta de la UNE, María Isabel Cabrera, encarregades de lliurar els certificats.

Joan Carles Marset, director del Servei de Publicacions de la UAB, va ser l’encarregat de recollir el certificat d'El Papus (1973-1987). Contrapoder informativo en la Transición española, per part de la UAB. Durant la seva intervenció, Marset va destacar «la importància de les coedicions interuniversitàries com a forma de promoure la transferència de coneixement, de reforçar la cooperació entre universitats i de sumar sinergies per fer viables publicacions científiques que d’altra manera difícilment podrien ser assumides per una sola institució». Tanmateix, l’editor va reclamar que es posi en valor la coedició com a factor de col·laboració que contribueix a enriquir l'ecosistema de l'edició universitària al nostre país.

Des de la seva creació el 2017, el Segell CEA-APQ està reconegut com a indici de qualitat de les publicacions en l'avaluació de l'activitat investigadora, reconeixement que fa la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat Investigadora (CNEAI), i en els criteris d'avaluació dels mèrits de recerca al·legats per a les diferents figures d'acreditació del professorat que realitza l'ANECA. Fins al 2023, el Segell s’ha convocat únicament per a col·leccions. Amb la nova convocatòria per a monografies, aquest criteri d’avaluació es consolida i realça la importància que aquesta certificació suposa per als autors de les obres, les editorials, el sistema d'avaluació de l'activitat investigadora i la ciència espanyola.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el consistori de Cerdanyola del Vallès celebraran l’11 de maig, a les 18 h, l’acte de lliurament de l’edició 2023 dels Premis Literaris que organitzen conjuntament. Ambdues institucions donaran a conèixer els originals guanyadors del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», el XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i el XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert». L’acte se celebrarà a la Sala Teatre de la UAB i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la UAB. El grup estable de l’Aula de Teatre de la UAB, sota la direcció de Ricard Gázquez, oferirà una selecció d’escenes de l'obra Amor i informació, un text teatral de Caryl Churchill (2012) que pretén generar diàleg i reflexionar entorn de l’amor i les relacions interpersonals en l’època de la comunicació digital.

L’esdeveniment serà conduït per Enric To, alumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i hi intervindran Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa Maria Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El desembre passat, el Servei de Publicacions de la UAB va publicar les obres guanyadores dels Premis Literaris de 2022 i va celebrar un col·loqui a la llibreria Èfora de Cerdanyola del Vallès. El mateix acte va incloure la presentació de la convocatòria dels premis de l’edició de 2023, que va rebre inscripcions fins al mes de febrer passat. Els diferents jurats de cada modalitat de premi (novel·la, poesia i narrativa breu) estan integrats per persones destacades del panorama literari i acadèmic actual, guanyadors i guanyadores dels certàmens en edicions anteriors i persones vinculades a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

S’apropa una de les cites ineludibles del sector editorial: Liber, el saló professional del llibre, que aquest any tindrà lloc del 5 al 7 d’octubre al recinte firal Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

La UAB presentarà les seves publicacions més destacades del 2022, entre les quals es troben:

• África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier
• La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana
• Animales en los medios de comunicación. El caso de TVE, de Francisco Javier Rosagro Moreiro
• Welfare Considerations in Animal Assisted Interventions, d’Antonia Eraud
• Investigar la historia de la corrupción: conceptos, fuentes y métodos, de Gemma Rubí i Ferran Toledano
• Prisioneros de guerra y campos de concentración en España durante la guerra contra la Convención (1793-1795), de Montserrat Jiménez Sureda
• Mariposas, brujas, conjuros, doncellas y caballeros andantes, de Montserrat Jiménez Sureda

Com cada any, el Servei de Publicacions hi serà representat a través dels estands de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) i de Pujol i Amadó Export.

Aquest matí, en una roda de premsa a Sant Cugat del Vallès, l'Associació Gabriel Ferrater, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han donat a conèixer el veredicte del I Premi d'Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater. Miriam Ruiz-Ruano, amb l'obra L'autor que mira de reüll: la tradició a la literatura moderna i postmoderna, presentada amb el pseudònim «Emma March», ha estat la guanyadora del guardó de 2022, dotat amb 6.000 euros.

Miriam Ruiz-Ruano (Vic,1994) és graduada en Filologia Catalana i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes i en Literatura Comparada i Estudis Culturals per la UAB, d'on és professora de literatura comparada. Actualment està acabant la seva tesi doctoral sobre els processos de canonització d'Ausiàs March als segles XIX i XX.

El jurat d'aquesta primera edició, format per persones de reconeixement i prestigi públic destacat per la seva aportació acadèmica o intel·lectual, ha valorat l'estil volgudament assagístic d'un volum molt ben escrit, integrat per diferents capítols en què s'ofereixen lectures diverses i riques, enginyoses i innovadores sobre obres canòniques de la literatura catalana i estrangera —en el millor estil de Gabriel Ferrater. El professor de la UAB i membre del jurat del premi, Salvador Cardús, ha subratllat que l'objectiu del volum és «mostrar com els escriptors contemporanis han hagut de mirar de reüll el que havien fet els seus predecessors, i com cada creador ha recuperat algun aspecte, obra, tema o gènere de la tradició, i li ha estat útil per ser diferent, crític, original, modern».

L'acte, celebrat avui a les 12 h al Museu del Monestir de Sant Cugat, també ha inclòs el lliurament del trofeu del premi a la guanyadora i ha comptat amb la participació dels representants de les institucions organitzadores següents: Esther Madrona, tinenta d'alcaldia de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat; Rosa Maria Sebastián, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la UAB; Joan Tres, president i fundador de l'Associació Gabriel Ferrater; i Salvador Cardús, professor de la UAB i membre del jurat del premi.

El Servei de Publicacions de la UAB serà l'encarregat d'editar l'obra guanyadora, que s'inclourà en una nova col·lecció anomenada «Pensar més», dedicada a la memòria intel·lectual de Gabriel Ferrater. Està previst que el llibre es presenti al desembre a la UAB.

Míriam Ruiz-Ruano ha presentat la seva obra, L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna, el dimecres 3 de maig, a les 19 h, a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat del Vallès. L'obra ha estat la guanyadora del primer Premi d’Assaig Jove «Pensar més» - Memorial Gabriel Ferrater, convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona i lliurat el setembre de 2022.

En l’acte, hi ha participat Jordi Julià, poeta i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UAB, i s'hi han presentat les bases de la pròxima edició del premi (2023), que rebrà inscripcions fins el 15 de setembre vinent.

El Servei de Publicacions de la UAB ha estat l’encarregat d’editar el llibre, que està disponible en format paper i electrònic, i que obre una nova col·lecció titulada «Pensar més», que preveu incorporar els números dels assajos guanyadors de les properes edicions del premi.

La Factoria de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha creat un vídeo promocional del llibre El tiempo de los amnésicos. Narrativas fracturadas y subjetividades delirantes en el cine contemporáneo, de Teresa Sorolla, professora del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat Jaume I.

El tràiler, guiat per la mateixa autora, resumeix en menys de dos minuts les principals aportacions de l’obra per als seus lectors potencials, una aproximació al cinema fracturat que intenta identificar els seus temes argumentals, els seus recursos narratius i els seus motius principals més recurrents.

El tiempo de los amnésicos posa de manifest que les incerteses, les inconsistències, les pors i les obsessions de cada època en condicionen l’art, i que el cinema contemporani actua com un dels dispositius que les recull, les estilitza i les llança de nou a l’espectador a través de narratives fracturades i subjectivitats delirants. Des de la dècada de 1990 el cinema ens convida a desconfiar dels seus relats. Els anomenats mind-game films convoquen narradors amnèsics, dorments o mentiders; hi transiten figures detectivesques que acaben descobrint-se com a culpables del misteri que investiguen; escriptors turmentats són devorats per les seves ficcions; els protagonistes projecten, sense saber-ho, doppelgängers sinistres que circulen com personatges reals. Sovint, ni l’espectador ni els protagonistes no són conscients del delirant punt de vista des del qual s’enuncia la història fins que aquesta no està molt avançada. No obstant això, l’alteració temporal d’aquests films (la no-linealitat) i les impossibles contradiccions que van esquitxant-ne els arguments ens porten a sospitar de la fiabilitat de la narració. Així, aquest tipus de cinema posa en evidència, per exemple, les promeses vàcues de la sobreabundància d’imatges i les noves tecnologies com a suports de la memòria i identitat del subjecte contemporani, de manera que es demanda un esforç d’interpretació inusual a l’espectador, que s’enfronta a alguns fantasmes del seu temps. Per facilitar aquesta descodificació, l’obra analitza els mecanismes narratius, els arguments i els motius visuals més recurrents d’aquest cinema.

El volum s’ha publicat a la col·lecció Aldea Global, editada conjuntament per la UAB, la UPF, la Universitat Jaume I i la Universitat de València, i que compta amb el segell CEA-APQ de qualitat en l’edició acadèmica, atorgat conjuntament per l’ANECA, la FECYT i la UNE.

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2023. Els originals es podran enviar a partir del dilluns 2 de gener vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 

• XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 

• XIV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el dilluns 13 de febrer de 2023. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen. 

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB. 

Els llibres guanyadors del 2022 

Les obres guanyadores de l’edició del 2022, L’estiu que vam jugar a ser Hercule Poirot, de Francesc Puigpelat; Pedra, paraula i ànima, de Pep Cortès; i Tres missatges per oblidar-te, d’Anna Pallejà, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2024. Els originals es podran enviar a partir del divendres 15 de desembre vinent a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XV Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 9 de febrer de 2024. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig a la UAB.

Les obres guanyadores de l’edició de 2023, El metall i els turons, d’Eduard Roure Blàvia; Projeccions, d’Alexandre Planas Ballet, i Apatia, de Mireia Mejías Roca, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

La Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès convoquen una nova edició dels Premis Literaris per al 2025. Els originals es podran enviar a partir del divendres 13 de desembre a través del formulari de la pàgina web del certamen. 

La cita cultural, que té per objectiu promoure la difusió d’obres originals i inèdites escrites en llengua catalana, arrenca un any més amb les modalitats de premis i dotacions econòmiques següents: 

• XXXI Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros 
• XXX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros 
• XVI Premi de Narrativa Breu «Caterina Albert», dotat amb 500 euros 

El termini de presentació d’originals finalitzarà el divendres 7 de febrer de 2025. Com és habitual, la modalitat de lliurament serà a través d’un formulari en línia habilitat a la pàgina web dels premis, des d’on també es podran consultar les bases corresponents a cada guardó i seguir les notícies de l’evolució del certamen.

D’altra banda, els guanyadors d’aquesta nova edició es donaran a conèixer en un acte de lliurament de premis que se celebrarà el mes de maig.

Les obres guanyadores de l’edició de 2024, Ilha do Farol, de Miquel Ribas Figueras; Ballar amb els espectres, de Josep Antoni Aguilar Àvila; Eixint de fer, de Josep Domènech Ponsatí; i Pausa, sucre, Sevilla, de Carla Clúa Alcón, han estat publicades pel Servei de Publicacions de la UAB i ja es poden adquirir en format imprès i electrònic a la pàgina web de l’editorial universitària (l’obra de narrativa breu únicament està disponible en format electrònic d’accés obert).

El dimarts 14 de febrer, a Terrassa, Pep Cortès presentarà la seva obra Pedra, paraula i ànima, guanyadora del XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

El llibre ha estat publicat el mes de novembre pel Servei de Publicacions de la UAB i recull seixanta poemes que pretenen, en paraules del seu autor; «ser un passeig poètic sota el sol fugisser del capvespre o les primeres llums de l’alba».

L’acte anirà a càrrec de Jordi Torres i de l’autor i hi participarà Adrià Crespo (piano). La presentació tindrà lloc a les 19 h a l’Ateneu Terrassenc (c/ Sant Quirze, 2. 08221 Terrassa).