L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona van donar a conèixer ahir els guanyadors dels Premis Literaris de 2023: Eduard Roure Blàvia (Lleida), amb l’obra El metall i els turons, presentada amb el pseudònim «Combat banal», ha estat el guanyador del XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», dotat amb 3.000 euros. Alexandre Planas Ballet (Corbera de Llobregat), amb l’obra Projeccions, presentada amb el pseudònim «Pere Alegre», és el guanyador del XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», dotat amb 1.000 euros; i Mireia Mejías Roca (Tarragona), amb l’obra Apatia, presentada amb el pseudònim «Fiona Garcia López», és la guanyadora del XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», dotat amb 500 euros. En aquesta edició han optat als premis un total de 60 obres, de les quals 22 han participat en el Premi de Novel·la, 19 en el de Poesia i 19 en el de Narrativa Breu.

En el lliurament de premis han participat autors i autores de les obres guanyadores, membres dels jurats i representants de les dues institucions organitzadores dels premis, com Carlos Cordón, alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès; Rosa María Sebastián Pérez, vicerectora d'Innovació, Transferència i Emprenedoria de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Óscar Pons, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

L’acte ha comptat amb l’actuació del grup estable de Teatre de la UAB i s’ha retransmès en directe a través del canal de YouTube de la UAB.

El jurista Joan Brull va presentar el seu llibre Primates: protección, bienestar y derechos a la segona edició de la Clínica d'Investigadors en Dret Animal, celebrada en línia el 28 de febrer.

El Dret Animal és una branca emergent del Dret que està obrint camí a una millor comprensió i respecte per la naturalesa i pels seus habitants. En pocs anys serà un element imprescindible de la formació de les noves generacions, però també de l'enfortiment del teixit social i empresarial. No podem prescindir dels animals per construir un món més equilibrat i just. De manera senzilla, assequible i incorporada a l'activitat de cadascun, la Clínica d'Investigadors en Dret Animal aspira a formar una comunitat estable d'interessats a «saber més per treballar millor pels animals».

La Clínica és un espai de diàleg i d'aprenentatge per a estudiosos i professionals que treballen en l'àmbit del Dret Animal i ciències afins. És un fòrum on els convidats exposen les seves idees i activitats entorn del món animal. En la seva intervenció, Brull va reflexionar al voltant de la seva obra, centrada en la instrumentació estètica de primats en el món de l'entreteniment. El llibre, que es basa en el treball final de l'autor per al màster de Dret Animal i Societat de la UAB, aborda el marc legal de protecció i benestar animal actual, alhora que acull la proposta del tractament dels primats com a subjectes de dret. Durant la seva exposició, Brull va destacar la necessitat que el dret promogui justícia «perquè la realitat legal és que encara queda camí per recórrer, no sols per a la protecció real dels primats, sinó, en general, per a la resta d'animals». Així mateix, l'autor va reclamar més esforços per augmentar el control del tràfic il·legal, que continua posant en perill moltes espècies d'animals, amb una supervisió estricta dels permisos d'importació i exportació que concedeixen els estats.

El fòrum es va celebrar per videoconferència i va comptar amb l'assistència de més de trenta investigadors provinents, principalment, d'Espanya i Llatinoamèrica. La trobada és una activitat formativa que va néixer el 2022 promoguda per l'ICALP de la UAB i amb la col·laboració d'entitats de renom empresarial i social, com la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Sabadell, l'Institute of Environmental and Resource Law (Xina) o el Michigan State University College of Law (Estats Units). El vídeo de la jornada es pot visualitzar al canal de YouTube de la fundació xilena Abogados por los Animales (APLA): https://youtu.be/nfqjCyeOTx4

Del 23 al 29 d’octubre se celebra arreu del món la International Open Access Week, una iniciativa anual per promoure l’accés obert (AO) en el món acadèmic i de la recerca. Aquest any el lema és Community over commercialization i té com a objectiu conscienciar de la importància del control comunitari dels sistemes d’intercanvi de coneixement.

En el marc de la setmana de l’accés obert, el Servei de Publicacions ha organitzat la Jornada de Revistes Científiques de la UAB, un espai de trobada dels equips editorials de les revistes de la UAB per compartir coneixements, experiències, reptes, etc., i per parlar dels temes que els equips editorials considerin més rellevants. El programa de la Jornada és el següent:

• Presentació 
• Dinàmica de la Jornada 
• Temes

1. Perquè són importants les metadades?
2. Com assegurar la continuïtat d’una revista?
3. Les revistes han de ser «accessibles»?   
4. Volem i podem fer avaluació per parells en obert?  

5. Seria interessant crear un «lobby» de revistes diamant de la UAB? 
6. Com mantenir el nivell d'una revista sense «morir» d’èxit?
7. Com millorar la indexació de les revistes?

• Tancament de la Jornada

La Jornada està oberta a totes les persones que intervenen o col·laboren en l’edició de les revistes de la UAB.

• Data: 24 d’octubre, de 10 a 14 h.
• Lloc: Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats de l’edifici de Lletres de la UAB.
• Inscripcions: per assistir a la Jornada és imprescindible formalitzar prèviament la inscripció a través d’aquest formulari abans del 19 d’octubre.

El professor agregat d’egiptologia i director de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA) de la UAB, Josep Cervelló i Autuori, serà l’encarregat de dur a terme l’acte «Je tiens l’affaire! – Jean-François Champollion. Bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis», que se celebrarà el 14 de setembre, a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, de 17 a 19 h. Cervelló parlarà sobre l’apassionada carrera que el descobriment de la pedra Rosetta va provocar entre els estudiosos europeus, especialment de França i Anglaterra, per poder llegir els jeroglífics i com el seu desxiframent va donar lloc al naixement de l’egiptologia com un camp de coneixement especialitzat de les ciències de l’antiguitat. En aquesta línia, el 2014 va publicar l’obra Escrituras, lengua y cultura en el antiguo Egipto, que satisfà un buit en el panorama espanyol. És una aproximació a la llengua i les escriptures egípcies des d'una perspectiva cultural: l'evolució de la llengua, la seva descripció gramatical i fonològica, els principals testimoniatges literaris i documentals, les característiques dels diferents sistemes d'escriptura i especialment dels jeroglífics, i la història del procés que va portar al seu desxiframent, sense oblidar qüestions fonamentals sobre el seu origen (escriptura autòctona o d'influència forana?, creada per motius rituals o administratius?).

El bicentenari del desxiframent dels jeroglífics egipcis forma part de dues efemèrides egiptològiques de gran transcendència que tindran lloc aquest últim quadrimestre de 2022, juntament amb els cent anys de la descoberta de la tomba de Tutankamon. A més a més, aquest any es compleix també una fita egiptològica de la UAB: els trenta anys de les primeres classes d’egiptologia en el marc del màster d'Estudis Orientals: Egiptologia i Assiriologia, impartit per l’IEPOA. Amb motiu de totes aquestes celebracions egiptològiques, la Universitat està enllestint l’exposició «Més enllà de Tutankamon», que es podrà visitar del 2 de novembre al 20 de desembre a la Sala d’Exposicions de la Biblioteca de Comunicació.

El dilluns 13 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2013, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D’entre els originals presentats, 19 opten al XIV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», 19 al XXVIII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» i 22 al XXIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders».

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXIX PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2023

Josep Maria Riera (Barcelona, 1944) és escriptor i editor. Ha estat impressor, llibreter, director del Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l’Associació d’Editorials Universitàries Espanyoles. Ha guanyat, entre d'altres, el Premi Universitat de Lleida de Novel·la (1999), el Premi Vila de Puigcerdà (2000), el Premi Vila d'Ascó de Narrativa (2001) i el IX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders» (2003). Ha publicat una quinzena de títols, com ara La catedràtica de la vall Moronta (Pagès, 1999), El forat negre (El Mèdol, 2002) i Les il·lusions perpètues (Servei de Publicacions de la UAB, 2003).

Joan Mañas (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Maria Carme Alerm (Barcelona, 1964) és doctora en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix com a catedràtica de Llengua i Literatura Castellanes en un institut. Ha publicat diversos treballs de recerca relacionats amb la seva especialitat acadèmica i és membre fundadora de la revista digital El Pasajero. També és autora de la primera traducció al castellà del teatre de Mercè Rodoreda. Des de 2011 s'ha endinsat en l'àmbit de la creació en llengua catalana tant en relat curt i microrelat com en poesia, i fins ara ha obtingut més d'una quarantena de premis en concursos literaris d'arreu de Catalunya.

Maria Llopis (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona. També ha cursat estudis superiors d’italià i anglès. Ha treballat en l’àmbit de la lexicografia a l’editorial Enciclopèdia Catalana i en la coordinació de serveis lingüístics al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92. Des de fa més de trenta anys és traductora professional en l’àmbit literari. Actualment, forma part del jurat del premi PEN Català de traducció.

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

JURAT DEL XXVIII PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2023

Pep Cortès (Terrassa, 1950), membre actiu de diverses associacions culturals i literàries de Terrassa, ha obtingut diversos premis literaris. Ha publicat els títols de poesia següents: Fer camí (PPU, 2010); Viatge a la llibertat (plaquette; Mirall de Glaç, 2012); Itineraris poètics (Premi de Poesia Ciutat de Terrassa Agustí Bartra, 2014); Poema per a Jana (accèssit al Premi Grandalla de Poesia, 2017); Amb Ecce Homo a les mans i Bartra al cor (plaquette; Mirall de Glaç, 2019); Dins el roure dorm el tro (Tushita, 2019) i Pedra, paraula i ànima (XXVII Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» de 2022).

Albert Gavaldà (Barcelona, 1964) s’inicià en la poesia a una edat primerenca i és un poeta d’aparició tardana. El 1985 inicià els estudis de Filologia Catalana, que deixà incomplets. El 1997, una plaquette de Poemes d’Abissínia obtingué el Premi de Poesia Sant Gregori i es publicà a Senhal (Llibreria 22 i Ajuntament de Girona). Aquell mateix any participà al II Festival de Poesia de Girona amb un poema que aparegué també a Singulars d’un plural. L’any 2009 dugué a terme l’autoedició de Poemes d’Abissínia, publicat el 2019 per Pagès. L’any 2020 va guanyar el XXV Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» amb l’obra Si l’oblit no em falla (Servei de Publicacions de la UAB, 2020).

Josep Gerona (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007). 

Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista, poeta i editor de poesia. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals hi ha A l’ombra dels violins (Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits 1997), Fosca límit (Millor poemari del 2015 segons els lectors de Llegir en cas d’incendi) i Big Bang Llàtzer (premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2016). Ha treballat com a articulista i crític a diferents mitjans i revistes, com ara El Punt Avui, Barcelona Metròpolis o The Barcelona Review, de la qual va ser codirector. També ha estat cap de cultura de Nació Digital i és professor de l’Escola d’Escriptura de Barcelona. Actualment és articulista i redactor de la revista El Temps, on coordina el portal especialitzat El Temps de les Arts.

Pilar Tejero Pérez (Manresa, 1959) ha treballat en el món de l’ensenyament fins a la seva jubilació el 2019. És llicenciada en Filologia Hispànica i ha cursat estudis superiors especialitzats en teoria de la literatura i literatura comparada. Tanmateix, és poetessa i des de 2014 fins a l’actualitat ha col·laborat amb els seus poemes en diversos volums publicats a la col·lecció Papers de Versàlia.

JURAT DEL XIV PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2023

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social y Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'Educació Secundària i Batxillerat. És autora d'una novel·la.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Josep Lluís Negreira és doctor en Història Comparada Social, Econòmica i Política per la UAB. Actualment és professor de ciències socials i història a l'Institut Banús de Cerdanyola del Vallès, del qual és cap d'estudis. És autor de diferents estudis historiogràfics, entre els quals destaca Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès 1936-1952 i El camí cap a la democràcia. Moviment obrer i lluita antifranquista 1966-1976.

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006) mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

El divendres 7 de febrer va finalitzar el termini per a la presentació d’originals als Premis Literaris de l’any 2025, convocats per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

A continuació es detalla la composició del jurat de l’edició actual dels guardons.

JURAT DEL XXXI PREMI DE NOVEL·LA «VALLDAURA-MEMORIAL PERE CALDERS» DE 2025

Núria Balagué Mola (Barcelona, 1958) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Italiana i doctora en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ha estat sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de Barcelona.

Joan Mañas López (Gualba, 1970) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona i propietari de la llibreria de segona mà El Pergamí Vell. Ha participat com a jurat en diversos premis de novel·la i és autor de la novel·la Arqueologia de l'amor, guardonada amb el Premi Just Casero de Girona el 2006.

Arià Paco Abenoza (Igualada, 1993) és graduat i màster en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des de 2025, també és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona, on ha estat professor auxiliar durant cinc anys. Ha publicat tres novel·les: Mentir a les mosques (2020), Covarda, vella, tan salvatge (2022) i Teoria del joc (2025, Premi Anagrama de novel·la). Col·labora en diversos mitjans i pòdcasts culturals.

Miquel Ribas (Barcelona, 1972) és llicenciat en Antropologia Cultural i té un màster en Guió Audiovisual. Professor de Ciències Socials amb una dilatada experiència docent, s’ha dedicat a escriure obres de narrativa infantil, juvenil i per a adults durant el seu temps lliure. Les seves dues darreres obres són la novel·la històrica Rei de Sicília, príncep de Sardenya i Ilha do Farol.

David Vidal Castell és professor titular del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); periodista i crític literari (diari Ara); director i fundador del Màster de Periodisme Literari, Comunicació i Humanitats de la UAB i doctor en Comunicació (Alteritat i presència, 2002). El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) li va atorgar el premi de recerca en mitjans i cultura el 2005 per l’assaig El malson de Chandos i ha rebut el Premi Lleida de Narrativa (La fulla a punt de caure, 2007) i el Premi Gaudí pel guió del film Petitet (2019).

JURAT DEL XXX PREMI DE POESIA «MIQUEL MARTÍ I POL» DE 2025

Josep Gerona Fumàs (Sabadell, 1956) és llicenciat en Història i professor d’ensenyament secundari a Sabadell. Actualment compagina la seva dedicació a la pintura amb l’escriptura en català i castellà. És fundador i membre des de l’any 2001 del grup de poetes sabadellencs Papers de Versàlia, col·lectiu que treballa en diferents iniciatives per promoure i difondre la creació poètica. Entre les seves publicacions es troben: Mnemòsine amnèsica (2006), Quan deixaré de creure (2000), Àlbum de noses (2001), Trompar l’ull (2004), Hospital General (2007) i La vida original (2007).

Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) és poeta i traductor. Com a poeta ha publicat Cap a un dic sec (2004), Desdiments (2006), Apropiacions degudes & cia (2007), El Càcol (2015), Preqüela (2018), El coeficient de flotabilitat (2023) i Rotija (2024). El 2024 va ser guanyador ex aequo del XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Eixint de fer. Com a traductor del portuguès ha publicat obres de Clarice Lispector, Graciliano Ramos, Lima Barreto, Armando Freitas Filho o Hilda Hilst, entre d’altres. Ha guanyat dues vegades el Premi de Traducció «Giovanni Pontiero» i un cop el Premi «Jordi Domènech» de Traducció de Poesia.

Josep Antoni Aguilar Àvila (Xàtiva, 1979) és professor de llengua i literatura catalanes a la Universitat Catòlica de València «Sant Vicent Màrtir». La seva recerca se centra en les cròniques catalanes medievals: ha publicat un bon nombre d’articles i estudis sobre Ramon Muntaner, Bernat Desclot i altres textos historiogràfics dels segles XIII-XIV. La seva edició anotada de la Crò­nica de Muntaner fou guardonada amb el Premi «Ramon Aramon i Serra» del LXXX Cartell de Premis Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Catalans (2011) i amb el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de València (2012), i ha estat editada a la col·lecció «Biblioteca Filolò­gica» de l’IEC (2015). En el vessant literari, és autor de tres reculls de poemes: Els rims de guerra d’Ezzelino da Romano (València: Denes, 2022), Quatre mots (Premi «Josep Grau i Colell» 2023) i Ballar amb els espectres (XXIX Premi de Poesia «Miquel Martí i Pol» 2024).

Juan Carlos Otero (Sabadell, 1968) és professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari. Va guanyar els Jocs Florals de Cerdanyola del Vallès els anys 1991, 1992 i 1993, i en anys posteriors va participar com a membre del jurat del mateix premi. Les seves publicacions poètiques són L’hàbil escomesa (Reus, 1991, accèssit Premi Gabriel Ferrater), La cort de les mudances (Algemessí, 1993), Dilapidàvem les hores felices (Terrassa, 1995, Premi Calassanç) i El buen veneno (Rubí, 2024). Les seves incursions en la narrativa són Terrores nocturnos y otras fábulas para jóvenes (Cerdanyola, 2005) i Quadern de la selva (Cerdanyola, 2008).

Laura Ortensi (Roses, 1991). Periodista, professora, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. Ha publicat el llibre de poemes Matar la mare (Fonoll, 2021) guardonat amb el 22è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors. També ha participat recentment en l’assaig Màtria o barbàrie (Angle, 2024) i acaba de publicar La marca de l’ham (Cap de brot edicions, 2024).

JURAT DEL XVI PREMI DE NARRATIVA BREU «CATERINA ALBERT» DE 2025

Carmen Alcolea és llicenciada en Filologia Hispànica (1996), postgraduada en Didàctica de la Llengua Estrangera (1997) i llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2013) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa dues dècades, exerceix de docent d'educació secundària i batxillerat. És autora d'una novel·la.

Carla Clúa Alcón (Tarragona, 1996) és periodista i màster en Relacions Internacionals – Estudis Europeus. Ha treballat en diversos mitjans escrits i audiovisuals catalans, tot i que ara mateix resideix a Gènova (Itàlia), on treballa en el sector de la comunicació ambiental. Ha rebut diversos premis literaris, entre els quals destaquen: Premis Literaris de Constantí (2024), Premi Bolleré (2023), Premi Alt Urgell de Joves Autors – Homilies d’Organyà (2023) i Relats de Dones de Tarragona (2023, 2022 i 2021). El 2024 va guanyar el XV Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, amb l’obra Pausa, sucre, Sevilla.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971), periodista i novel·lista català, és llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008, o La força d’un destí, Premi Ramon Llull 2018.

Xusa Serra és llicenciada en Antropologia, postgraduada en Tanatologia i màster en Investigació en Infermeria i Salut. És infermera de la Unitat d'Acompanyament a les Malalties, el Dol i Final de la Vida de l’Hospital General de Catalunya i també és terapeuta del Grup de Dol de l’Associació de Dones per la Igualtat de Cerdanyola del Vallès. És docent del taller «Ara sí que sé a les escoles» i autora del llibre I jo, també em moriré?

Anna Pallejà Franquet (Tarragona, 2006). Mai no ha deixat de llegir tota mena de llibres. El que va començar com un diari secret es va anar transformant, a poc a poc, en la seva gran passió: l’escriptura. Actualment, compagina la literatura, els estudis, la música i la família. La seva obra Tres missatges per oblidar-te va rebre el XIII Premi de Narrativa Breu per a Joves «Caterina Albert», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2022.

El passat 5 de juny, la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales va entrevistar a Julio Mario Hoyos i a Juan Carlos Moreno, Biòleg i Filòsof, respectivament, i autors del llibre Las claves de la investigación Científica, editat recentment pel Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcleona (UAB).

L'entrevista es va incloure dins del projecte "Diàlegs amb la ciència a Colòmbia", per a respondre algunes de les preguntes que Hoyos i Moreno desvetllen al seu llibre: Com funciona la ciència?; quins són els principals mètodes emprats en la recerca científica?; com s'organitza i administra el coneixement en l'àmbit de la ciència?. La conversa, en un llenguatge no especialitzat i amb un propòsit pedagògic, va oferir orientacions útils per als científics en la seva tasca d'investigació, per als educadors en la formació d'habilitats de recerca i per als administradors de la ciència en la gestió de projectes de recerca.

El programa es va retransmetre en directe i es pot escoltar íntegrament en el següent enllaç: https://radio.unal.edu.co/detalle/claves-para-entender-la-investigacion-cientifica

Del 25 de novembre al 3 de desembre se celebrarà la 37a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, una de les trobades editorials i culturals més importants d’Iberoamèrica.

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2022-2023, conjuntament amb altres editorials acadèmiques i centres de recerca associats a la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE).

En aquesta ocasió, l’editorial de la UAB presentarà títols com África, cambio climático y resiliencia, de Johari Gautier; La esquiva búsqueda de la prosperidad, de David Castells-Quintana, o Primates: protección, bienestar y derechos, de Joan Brull.

Pròximament, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) serà present a tres esdeveniments del sector editorial: la 42a Fira del Llibre de Granada, la 59a edició de la Fira del Llibre de València i la 36a Fira Internacional del Llibre de Bogotà. La primera tindrà lloc del 19 al 28 d’abril, la segona del 25 d’abril al 5 de maig i la tercera del 17 d'abril al 2 de maig.

L’editorial de la UAB hi exposarà algunes de les seves novetats del curs 2023-2024 a través de l’estand de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE). S'hi podrà adquirir títols, adreçats a tots els públics, com El hechizo del tren, de Johari Gautier; Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras, de Gabriel Izard; Las claves de la investigación científica, de Julio Mario Hoyos i Juan Carlos Moreno; o Legislación y derecho digital para no juristas, de Cristina Blasi i Josep Cañabate.

L’escriptor i filòsof Arià Paco ha guanyat el 10è Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025, amb Teoria del joc. Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’una nova generació d’homes que no són ben bé uns altres però ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no li valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Aquesta és la tercera novel·la del jove escriptor igualadí de 31 anys. El 2020 va debutar amb l’obra Mentir a les mosques, amb la qual va guanyar el XXVI Premi de Novel·la «Valldaura – Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), centrada en un refugiat a qui l'extrema dreta amenaça d'expulsar. Posteriorment, el 2022, l’autor va rebre el premi literari Roc Boronat per Covarda, vella, tan salvatge, on aprofundia en els malestars i les contradiccions dels joves mil·lennials. Amb Teoria del joc, Paco es consagra com un dels joves escriptors de literatura catalana amb més projecció de l'actualitat.