Miquel Bach, ben conegut per la seva feina d’anys al capdavant de la Fundació La Mirada que ha permès recuperar l’obra de la Colla de Sabadell per a les generacions actuals, ens presenta ara un llibre de memòries personals, tocat també per l’especial sentit d’humor de la Colla.
«Tenim a les mans un llibre difícilment classificable. D’acord amb les directrius més o menys difuses de què és hereu, Miquel Bach ens presenta una obra que es pot prendre com una possible ruta geogràfica pel globus terraqüi o com una proposta metafòrica.
Atacama és un desert del nord de Xile que es considera el més àrid de la Terra. Takla Makan és el desert sorrenc més gran del món, a l’Àsia central. Entre aquests dos espais de buidor es mouen els personatges, els relats, els records, els ensonyaments, que descriuen detalls, vides, experiències i moments d’un trajecte ple d’incerteses entre el buit i el no-res.»
(Del pròleg d’Antoni Dalmases)